Pàgines

21 de febr. 2010

HIPÒCRITA

I jo que tant he criticat la hipocresia, avui m'adono que no he fet més que ser hipocrita, fer veure que no m'afecta que aquella persona a qui tant estimo, hagi "desaparegut" de la meva vida durant dos mesos, que gairebe ens haguem retrobat com si fes una eternitat sense saber que passav en la vida de l'altre, que estimi a una altra persona ique em senti relegada a un mal portat tercer lloc.
Avui parlant amb ella em sentia repsondre que no em feia res, que no per això haviem de deixar les converses ni distanciar-nos, donava la culpa a la feina i si bé es cert que una part de la culpa és que no em quden hores al dia per parlar amb els amics llunyans, també és cert que em fa mal, si una sensació estranya de saber que no tinc res a criticar però que jo sento una cosa a l'estomac, com si se m'encongís cada cop que sento, que se l'estima tant... i si, m'agrada que m'expliqui i saber-ho, m'agrada que no em vulgui omitir aquestes coses, prefereixo saber-ho, però els meus sentiments no els puc destruir, i continuo estimant-lo tant com l'estimava, i és com si l'hagues deixat perdre.
Ara m'adono que he de fer una reflexio, i una autocrítica, i reconeixer que he estat molt hipòcrita, i preguntar.me perquè i intentar no tornar.ho a ser.
Potser m'he acostumat a això de no dir totes les coses, sempre és més fàcil, no menteixes, però deixes que els altres creguin el que volen creure, encara que el smeus ulls em delatin.
si potser ho llegirà, però espero que això no fagi canviar res, no sóc ningú i aquest es el meu petit espai de llibertat, on puc dir el que penso.
Així que fem una cosa: si ho llegeixes, m'ho dius, però que no afecti, continua explicant-me tot el que m'expliques, continuem rient, continuem com fins ara, que és genial tenir-te d'amic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada