Pàgines

23 de des. 2009

Tornar a casa per Nadal

Una trucada, aquella cançó que tant coneixes i el mòbil s'il·lumina com si dones esperança, l'agafes i en l'últim que penses és en la noticia que estàs a punt de rebre, -tata, que em treuen el tub i demà em deixen marxar a casa!!!- t'imagines la cara de la teva germana, envoltada dels pares i del marit, il·luminada com la nena petita que mai ha volgut deixar de ser, imagines la il·lusió que l'envolta, i que comença a envoltar-te a tu, se't fa un nus a la gola ,i se't neguen els ulls, no t'atreveixes a parlar, sembla impossible, -estàs contenta bitxo?- que si ho estic? molt! demà és la vigília de Nadal, i és la millor noticia que podia haver rebut aquest any, per fi desprès de tants dies sense saber, saber el que? saber res, per fi diuen que tot està bé, el tac a sortit bé, cap taca, el cultiu també, les plaques les anàlisis, tot surt bé, tot a millorat d'una manera extra ordinària, ens hem desesperat, hem rigut de coses absurdes, entre metges, tubs i televisions que no s'apaguen, hem cridat, hem plorat, i hem acabat de conèixer, per si de cas encara no el coneixíem prou, l'odiós sistema sanitari que tenim, però avui ja és igual, estic plorant i ja no se si es d'alegria, si estic traient aquest neguit que he acumulat en aquestes ultimes setmanes, ja no sé què és, només sé que demà l'habitació 13 de la planta 8 ja no serà la teva, que demà podré pujar al pis i veure't allà, al teu llit, o al teu sofà, mirant la teva tele, i sense tubs, sense cap maquina connectada al teu cos, amb les teves samarretes de pijama i sense les bates blanques obertes d'esquena que tant t'han fet suar.
demà demà tornaràs, veuràs els teus nens, podràs fer al carta als reis com els hi havies promès, i sé d'una cosa que no hi faltarà, salut, molta salut, que mai més ens falti, i riures, i cares d'estranyesa de veure't.
Avui m'agrada poder-te dir FINS DEMÀ, i saber que ja no et veure a l'hospital, que demà tornaràs a casa, gairebé com a l'anunci, tornes a casa per Nadal, si, aquest nadal tindràs uns patges ben especials, que et guardaran els seus anells, i els seus caramels, que et preguntaran si ja fas bondat, i que o sabran tot, perquè cada dia els tens tant a prop com un pare i una germana.
t'estimo tata!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada