Segura de seguir buscant....fins trobar la veritat!

I mil cops ens repetiran que dels ideals no en menjarem, que no aconseguirem res.

Doncs jo tinc aquests ideals, un principis i sóc coherent amb mi mateixa, penso lluitar per ells perquè hi crec, perquè penso que serveix de molt, perquè del que segur no en menjarem serà del seu ciment i els seus bitllets!

que se n'ha fet de tots aquells que van lluitar fins deixar-s'hi la vida, que van donar tot allò que van poder, on s'amaguen les esperances, les idees, els sentiments i les ansies de llibertat, on s'ha quedat la justícia, la democràcia? on s'amaguen?

no volem succedanis , volem realitats, vull pensar que un món socialment just és possible, vull pensar que un dia veure el meu poble lliure, sense cadenes, sense retallades, sense un món fet sobre la hipocresia i les desigualtats.

Continuarem removent la terra, fins trobar les politges del teló per aixecar-lo, per demostrar a tothom que el teatre que veuen, no són més que quatre aprofitats amb afany de protagonisme i poder, ensenyar que entre bambolines són ells els que treballen, els que mouen aquest sistema.

Que com molt bé diu un gran professor: els governants no són imprescindibles, l'imprescindible és la gent, i que aquesta pot decidir si vol ser governada i com, només fa falta que ens ho creguem!

de cap per avall

vivim enmig del circ de la ignorància, on tot és possible perquè la gent no veu res, ni escolta, ni vol sabre res!

serà que ens hem tornat bojos, o masoquistes, o què?

fins que el poble no s'adoni que és ell qui ha de decidir, que sense poble no hi ha res, n'hi haurà quatre que és creuran tenir-ho tot ben lligat.

i tot i així, el 29 seran molts els que aniran a treballar.

que la vaga arriba tard, si, però és necessària, ahir avui i demà s'ha de demostrar que nosaltres som qui tenim el poder, les classes treballadores, i populars, que som el motor d'aquest país i tenim molt a dir, i molts motius per fer-nos sentir!

força

I es que la vida t'acaba demostrant que tot és superable, amb unes cullerades d'humor, una d'hironia, i una de valentia, i tot amanit amb la companyia d'amics que segueixen ferms al teu costat, que et mostren el paisatge quan no vols obrir els ulls, i et fan sentir el gust de l'aigua que et negues.

i encara que puguis plorar, sentir-te inutil enmig del mar, sempre tindràs unes paraules amigues que et faran sentir a prop d'algú, que t'ajudaràn a treure tots els mals trangols que pot portar dintre i que fins i tot ploraran amb tu , si és necessari.

En aquesta vida poden passar mil coses, però de totes ens en podem sortir, només es tracta de mirar-les directament, cara a cara, i no deixar que ens facin por, enfrontar-les i de segur que podràs tirar endavant.

Sembla mentida, que els cops més forts, siguin realment els que et facin adonar de tot allò que tens dintre, que t'aguanta i et fa sentir forta, et fa sentir capaç de destruir parets de pedra amb les mans. Perquè si fa falta, ara sé que sóc capaç de fer-ho, d'això i de molt més, trencant murs i saltant mars, per continuar al teu costat, i al vostre.

nits que es fan dies

Un altre estiu de la mateixa manera, cada cap de setmana el mateix, i despres les explicacions, les hores intempestives, nits massa llargues...

i ara tornarà al rutina i tornarà a passar un any de descans fins l'estiu que ve.

Potser si que m'hauria de replantejar això de cremar totes les nits, coneixer persones que trigaras en trobar, si es que ho fas.

Potser he de començar a fer-me gran.

sorpreses

m'encanten els petits moments, com quan regires la butxaca d'un pantaló que fa temps que no et poses, i trobes la pulsera que et va regalar fa tant de temps, aquella que pensaves que havies perdut, i te la poses altre cop, com si fos nova...