Començava a ser habitual per aquestes dates, que tot estigués a punt, o almenys ho hauria d'estar, per tornar a l'escenari i deixar anar la bojeria, la il·lusió del treball de tot un curs. Aquest any torn a estar-ho , però amb més ganes i més força que mai, perquè és l'últim i perquè l'obra és un repte proposat per tots, des de el primer moment, sabiem que haviem de fer algun text on demostressim tot el que hem apres tot el que som capaços de fer així que ens vam atrevir amb LISISTRATA i just d'aquí una setmaneta estarem a L'Ateneu Igualadí deixant veure tot el bo i millor que podem fer.
Lisistrata, per si algú no ho coneix, se situa a l'antiga Grecia on totes les dones, organitzades per Lisitrata decideixen fer una vaga de sexe per aconseguir que els homes deixin de fer la guerra i matar-se els uns als altres, és una comedia perque el riure és una molt bona manera de fer entendre les coses passant una bona estona.
Així que tothom està convidat a apropar-se el dijous vinent 27 de Maig a l'Ateneu Igualadí a les 8h del vespre, per riure una mica i gaudir d'aquesta obra, que segur tots recordarem com la obra que més feina ens ha portat però també amb la que em rigut molt, amb escenes on hi afegirem tota l'energia, gerres, troncs, cascs i tuniques que han passat de ser "cutres" a ser una realitat i quedar de conya, amb coreografies que encara estan per quadrar però que dijous, com sempre, sortiran perfectes, així que aquest cap de setmana es tractarà d'estudiar al màxim el guió per no deixar lloc a dubtes un cop ens trobem trepitjant l'escenari del teatre, per poder riure i saltar tranquilament sense que s'escapi res, per fer gaudir el públic què és el més important!
Perquè com totes les que fem amb aquest grup són genials, treballar amb ells és impressionant, i això es demostra després d'anys quan veient el final ens hi volem anticipar i canviar-ho, ja es parla de formar un grup de continuar amb això que hem anat construit a poc a poc cada divendres, encara que hi hagi més feina, ens volem proposar de continuar perque som uns addictes al teatre, perque ens agrada que ens mirin i perque tota aquesta feina ens ha servit de molt i volem continuar.
Així que aquesta serà l'última del grup de teatre de l'institut, però esperem que no sigui la nostra última obra.
27 de Maig, 20h
Ateneu Igualadí.
Obra: Lisitrata!
20 de maig 2010
18 de maig 2010
davant la DESinformació CONTRAinformació
No portis pintes- aquesta és la recomanació més escoltada quan es fa algun acte, alguna manifestació, qualsevol cosa que pugui portar més tard repressió, les detencions les identificacions, ja no són per als que han fet o participat de qualsevol acte il·legal, ara només és necessari anar vestit d'una manera determinada per a esser un delinqüent, ara ja només fa falta portar el cabell tallat d'una determinada manera, portar un estil de roba el qual segons ells és indecent, per a trobarte davant d'un mosso d'esquadra demanante el DNI diente que ets sospitós d'haver fet una pintada, de participar en una manifestació il·legal. és una caça de bruixes constant que ja fa temps que dura i que cada dia en trobem més mostres, cada dia hi ha més companyes que reben mostres de repressió i els crits es troben silenciats davant mitjans que es dediquen a ignorar la realitat i només mostrar allò que es favorable al govern.
encara espere que els mitjans de comunicació parlen algun dia de totes les mobilitzacions, de tots els actes que es duen a terme per protestar, però es clar les protestes són massa anti-sistema i si se'ls dona importància poden danyar l'estabilitat estatal imperant i que es desviuen per mantenir, hi han protestes generals, importants hi han manifestacions paraleles que mai es coneixeran sino es que hi participes, llegeixes contrainformació, i te'ls trobes pel carrer i t'atreveixes a preguntar, ara hi ha la sort de les pàgines web, tot i que la desinformació creada fa que molts cops ni coneixem pagines com indymedia, lahaine, nodo50, kaosenlared, l'accent i tantes més pagines que ens podem mostrar tot allò que passa d'arrere el teló bonic que s'esforcen en tenir baixat.
Més pàgines a visitar:
-Rebelión
-La Directa
-Corrent Roig
-Corriente Marxista
i només fa falta continuar burxant que n'apareixeràn més.
encara espere que els mitjans de comunicació parlen algun dia de totes les mobilitzacions, de tots els actes que es duen a terme per protestar, però es clar les protestes són massa anti-sistema i si se'ls dona importància poden danyar l'estabilitat estatal imperant i que es desviuen per mantenir, hi han protestes generals, importants hi han manifestacions paraleles que mai es coneixeran sino es que hi participes, llegeixes contrainformació, i te'ls trobes pel carrer i t'atreveixes a preguntar, ara hi ha la sort de les pàgines web, tot i que la desinformació creada fa que molts cops ni coneixem pagines com indymedia, lahaine, nodo50, kaosenlared, l'accent i tantes més pagines que ens podem mostrar tot allò que passa d'arrere el teló bonic que s'esforcen en tenir baixat.
Més pàgines a visitar:
-Rebelión
-La Directa
-Corrent Roig
-Corriente Marxista
i només fa falta continuar burxant que n'apareixeràn més.
17 de maig 2010
Crec en un poble ple de força
Hi ha una immobilitat en aquest país preocupant, la gent ha optat per callar i acatar, -estem en crisi- sembla que amb això en tinguin prou com per deixar que fagin i desfagin a gust aquests que a base de mentir i especular han aconseguit una butaca i portar-nos on som ara.
Ara es quan naltres hem de mourens i no deixar que cotninuen trepitjant-nos com han estat fent, però es veu que tothom té massa por al cos per cridar contra el patró que els fot fora sense escrupols, deixant-los amb el cul a l'aire pagant-los 20 dies per any treballat, i encara els hi donem les gracies, amb retallades que no acontenten a ningú menys aquells que ja estaven contents, sempre beneficiant un sistema capitalista que cada cop aguditza més les diferencies de classe ja creades, i tothom acatant aquestes mesures, aquestes discriminacions, sense pensar ni tan sols en plantejar-se alternatives, perque sempre s'ha dit que tot allò que no fos el que els "senyorets" ens deien estava malament, i tot i que ara tinguem la mostra que ells tampoc són bons, tenim al tendencia etnocentrista de pensar que altres formes de viure que no siguin les que estem acostumats només poden ser dolentes i perjudicals per a nosatres, encara que estiguem malvivint, sense arribar a final de més, tenint cada dia serveis més precaris, amb encariments dels preus constants, encara que ens diguin que la solució només passa per pagar més impostos, consumir més, i que retallin sous, no ens adonem ni de les incoherencies d'aquest sistema.
Ara és l'hora de sortir als carrers i cridar, de no deixar-nos trepitjar, de demostrar que som un poble, i que tenim força per poder canviar, que el poder el tenim naltres i no quatre arreplegats que seuen tranquilament envoltats de luxes i que quan miren el carrer només veuen vots i diners passejant. Hem de demostrar-los que som persones i que tenim el poder de pensar, que per més por i més desconeixement que ens vulguin inculcar, som forts i tenim vies.
Potser sóc massa il·lusa i pense en coses impossibles, però crec que és possible, crec que tenim la força necessaria per plantar cara, per ser rebels i trencar les cadenes de l'estat.
Ara es quan naltres hem de mourens i no deixar que cotninuen trepitjant-nos com han estat fent, però es veu que tothom té massa por al cos per cridar contra el patró que els fot fora sense escrupols, deixant-los amb el cul a l'aire pagant-los 20 dies per any treballat, i encara els hi donem les gracies, amb retallades que no acontenten a ningú menys aquells que ja estaven contents, sempre beneficiant un sistema capitalista que cada cop aguditza més les diferencies de classe ja creades, i tothom acatant aquestes mesures, aquestes discriminacions, sense pensar ni tan sols en plantejar-se alternatives, perque sempre s'ha dit que tot allò que no fos el que els "senyorets" ens deien estava malament, i tot i que ara tinguem la mostra que ells tampoc són bons, tenim al tendencia etnocentrista de pensar que altres formes de viure que no siguin les que estem acostumats només poden ser dolentes i perjudicals per a nosatres, encara que estiguem malvivint, sense arribar a final de més, tenint cada dia serveis més precaris, amb encariments dels preus constants, encara que ens diguin que la solució només passa per pagar més impostos, consumir més, i que retallin sous, no ens adonem ni de les incoherencies d'aquest sistema.
Ara és l'hora de sortir als carrers i cridar, de no deixar-nos trepitjar, de demostrar que som un poble, i que tenim força per poder canviar, que el poder el tenim naltres i no quatre arreplegats que seuen tranquilament envoltats de luxes i que quan miren el carrer només veuen vots i diners passejant. Hem de demostrar-los que som persones i que tenim el poder de pensar, que per més por i més desconeixement que ens vulguin inculcar, som forts i tenim vies.
Potser sóc massa il·lusa i pense en coses impossibles, però crec que és possible, crec que tenim la força necessaria per plantar cara, per ser rebels i trencar les cadenes de l'estat.
16 de maig 2010
per por a parlar alt
em sent imbecil quan parle amb tu, se m'envan les paraules, perdo la força i no matrevisc a ser sicnera i oblide tot allò que tinc ganes de dir-te em perdo en els teus llavis, les teves mans, i deixe de ser jo, em canvies per complet, ja no sóc eixa xica amb caràcter, simplement una nena idiota que no s'atrevix a fer res, a dir res, per por a ser ridicula als teus ulls, sols em surt aquell horroros riure, sóc incapaç d'enfadar-me, de veure res dolent en tu, tinc por a que t'adones que sóc incapaç de parlar-te francament i que quan et dic que estic contenta per tu, només em mossego la llengua per no dir-te que per tu si, però jo em veig cada cop més petita la teu costat, quan et parle d'elles i oblide que jo tambe patisc per tu, destige amb totes les forces que no t'adones que t'estime però crec que ja no funciona, perquè vullga o no, segurament t'hauràs adonat, al cap i a la fi, els sentiments acaben eixint per més que vullguem amagar-los.
no sé com dir-te que m'enpenedisc de tot el que ha passat, que voldria tirar enrere i esborrar-ho tot, de saber quan t'he fet mal i poder-ho arreglar, però per això ni un estel pot fer màgia.
No se com ho faig però sempre acabe fent mal a la gent i a mi mateixa, potser havia somniat que amb tu anava a ser diferent, perque mai havia estat per una persona com ho estic de tu, perque eres especial, perque em fas somriure en segons, aconseguixes tot allò que mai ningú havia aconseguit, però la vida dona cops, i a mi encara me'n queden per rebre, hauré d'acostumar-m'hi i deixar de somniar que existix una vida sense preocupacions.
segurament cara a cara no m'atreviria a dir-te ni la meitat d'això, ja saps que parlar no és el meu fort, però no ho escric aquí per estalviar-m'ho sinó donar-me compte que de si sóc capaç d'escriure-ho també ho hauré de ser de dir-t'ho cara a cara.
no sé com dir-te que m'enpenedisc de tot el que ha passat, que voldria tirar enrere i esborrar-ho tot, de saber quan t'he fet mal i poder-ho arreglar, però per això ni un estel pot fer màgia.
No se com ho faig però sempre acabe fent mal a la gent i a mi mateixa, potser havia somniat que amb tu anava a ser diferent, perque mai havia estat per una persona com ho estic de tu, perque eres especial, perque em fas somriure en segons, aconseguixes tot allò que mai ningú havia aconseguit, però la vida dona cops, i a mi encara me'n queden per rebre, hauré d'acostumar-m'hi i deixar de somniar que existix una vida sense preocupacions.
segurament cara a cara no m'atreviria a dir-te ni la meitat d'això, ja saps que parlar no és el meu fort, però no ho escric aquí per estalviar-m'ho sinó donar-me compte que de si sóc capaç d'escriure-ho també ho hauré de ser de dir-t'ho cara a cara.
10 de maig 2010
Disculpes amb confiança
Us dec una disculpa , heu volgut estimar-me, compartir-ho tot amb mi, i jo us he continuat amagant un secret molt valuós, no he sapigut trobar les persones en qui havia de confiar i valtres que m'ho vau donar tot, que vau estar i encara continueu al meu costat que heu demostrat que de veres m'heu fet un racó , no he sapigut ser sincera i correspondre a tot allò que m'heu donat.
heu passat mesos al meu costat, fins i tot anys, hem conviscut dies i dies, i jo he fet les mil i una per continuar tapant tot això que no ho sapiguesiu em feia vergonya a mi mateixa demostrar-vos que no era qui aparentava, demostrar-vos que jo també tenia debilitats.
Ara m'adone que la vaig cagar, vaig confiar en persones a les que no devia, i ara ho pateixo, ara m'he trobat com els pocs que o saben fugen de mi o se n'enfoten, suposo que algun es deu pensar que a partir de fer-me sentir malament aconseguira que pari... si jo pogues ja ho hauria deixat i no continuaria amb tota aquesta merda, però sóc incapaç jo sola de sortirme'n i menys continuant aquí on sóc. algun dia us ho hauré d'explicar, ara només vull demanar-vos perdó per no haver-ho fet quan calia, potser entendreu moltes coses, potser no, d'una manera o altra aquesta manca de confiança que vaig tenir va fer que moltes coses no funcionesin, que hi haguesin nits en les que generava discussions, va fer avançar molts finals que ara em fan vergonya, perque vaig deixar escapar persones meravelloses, i en canvi vaig confiar en gent que jo pensava que m'ajudarien que serien aquells k no em fallarien i ha estat just al reves.
Sou de les persones que més he estimat mai, i que ocupeu un racó molt gran del meu amor, i no només les fotografies que queden eternes a l'habitació com si encara fossiu aqui rient, parlant-me amb tota la naturalitat que ho feieu quan ens vam estimar, jo ho continue fent.
Amb amor, un estel.
heu passat mesos al meu costat, fins i tot anys, hem conviscut dies i dies, i jo he fet les mil i una per continuar tapant tot això que no ho sapiguesiu em feia vergonya a mi mateixa demostrar-vos que no era qui aparentava, demostrar-vos que jo també tenia debilitats.
Ara m'adone que la vaig cagar, vaig confiar en persones a les que no devia, i ara ho pateixo, ara m'he trobat com els pocs que o saben fugen de mi o se n'enfoten, suposo que algun es deu pensar que a partir de fer-me sentir malament aconseguira que pari... si jo pogues ja ho hauria deixat i no continuaria amb tota aquesta merda, però sóc incapaç jo sola de sortirme'n i menys continuant aquí on sóc. algun dia us ho hauré d'explicar, ara només vull demanar-vos perdó per no haver-ho fet quan calia, potser entendreu moltes coses, potser no, d'una manera o altra aquesta manca de confiança que vaig tenir va fer que moltes coses no funcionesin, que hi haguesin nits en les que generava discussions, va fer avançar molts finals que ara em fan vergonya, perque vaig deixar escapar persones meravelloses, i en canvi vaig confiar en gent que jo pensava que m'ajudarien que serien aquells k no em fallarien i ha estat just al reves.
Sou de les persones que més he estimat mai, i que ocupeu un racó molt gran del meu amor, i no només les fotografies que queden eternes a l'habitació com si encara fossiu aqui rient, parlant-me amb tota la naturalitat que ho feieu quan ens vam estimar, jo ho continue fent.
Amb amor, un estel.
9 de maig 2010
claus per moure fils
com pot tenir una persona totes les claus per fer-ne anar a una altra?
no puc creure que escoltan-te a l'altra banda del telefon siga incapaç de dir-te tot el que pense, allò que em fa rabia, allò que m'enamora, tot allò que sent.
no puc creurem que ja haja passat gairebe un any que ens vam coneixer i tot haja anat tant ràpid i tant desconcertant que encara no sé ben bé que ha passat.
avui per fi m'he atrevit a dir-te una part del que pensava, un part del que més m'ha emprenyat, però he estat incapaç, que no només has fet i desfet els meus plans de cap de setmana sino també tota jo, perque mai penses en que l'altre potser compta amb tu, jo si que de gran desitjaria ser com tu, despreocupat i vivint de la vida el millor, i tot et va tan perfecte que em provoca enveja, perque no busques res i t'ho trobes tot, fins i tot per triplicat...
ha d'aprendre a parlar clar, i demanar-te disculpes per totes les sortides de to...de moment almenys sapigues que no em senta bé haver parlat com ho he fet...
no puc creure que escoltan-te a l'altra banda del telefon siga incapaç de dir-te tot el que pense, allò que em fa rabia, allò que m'enamora, tot allò que sent.
no puc creurem que ja haja passat gairebe un any que ens vam coneixer i tot haja anat tant ràpid i tant desconcertant que encara no sé ben bé que ha passat.
avui per fi m'he atrevit a dir-te una part del que pensava, un part del que més m'ha emprenyat, però he estat incapaç, que no només has fet i desfet els meus plans de cap de setmana sino també tota jo, perque mai penses en que l'altre potser compta amb tu, jo si que de gran desitjaria ser com tu, despreocupat i vivint de la vida el millor, i tot et va tan perfecte que em provoca enveja, perque no busques res i t'ho trobes tot, fins i tot per triplicat...
ha d'aprendre a parlar clar, i demanar-te disculpes per totes les sortides de to...de moment almenys sapigues que no em senta bé haver parlat com ho he fet...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)